TRASTORNS DE L'APRENENTATGE

Els trastorns d'aprenentatge (TA) són un grup heterogeni de trastorns de base neurobiològica que poden afectar al llenguatge, la lectura, l'escriptura, el càlcul o el raonament. Aquestes trastorns es consideren una de les causes més freqüents de fracàs escolar. La prevalença es situa entre un 5% i un 15% de la població en edat escolar.

Aquests trastorns tenen, normalment, un component genètic, que fa que nens i adolescents amb un nivell normal d'intel·ligència i que reben una instrucció adequada, tinguin un rendiment per sota del que s'espera per la seva edat en un o més aprenentatges. La prevalença es situa entre el 5% i el 15% de la població en edat escolar.

A diferència de les dificultats transitòries en l'aprenentatge els TA persisteixen al llarg de la vida, i tenen una repercussió negativa en el progrés del nen durant tota l'escolaritat. Les característiques de cada TA, però, varien segons el moment evolutiu, l'edat del nen i l'afectació. D'aquesta forma, trobem TA que poden afectar el llenguatge de manera global, el llenguatge escrit, el càlcul matemàtic, la capacitat de prestar atenció, concentrar-se o prendre a organitzar i planificar adequadament les tasques. Altres vegades, la discapacitat rau en poder controlar els impulsos i l'activitat motriu, o en la destresa per a la motricitat fina i l'orientació en l'espai.

Des d'una perspectiva neuropsicològica, els trastorns d'aprenentatge es consideren una disfunció del neurodesenvolupament, associats a alteracions neurofuncionals en les àrees d'associació cortical (Sistema Nerviós Central), que produeixen alteracions en el desenvolupament de l'aprenentatge de diferents habilitats com les perceptives, psicomotores, de l'atenció, de la lectura, escriptura i càlcul entre d'altres.

Algunes conductes que podem observar en el nen/adolescent que ens poden alertar de trastorn d'aprenentatge són:

 

Disfuncio cerebral trastorn aprenantatge reus tarragona
Informació extreta de: Murtel, D. Lezak, Dlane B. Howleson i David W. Loring. Neuropsychological Assestment. Oxford University Press.

Segons la darrera classificació del manual de diagnòstic de trastorns mentals (DSM-V), hi ha tres tipus de trastorns específics de l'aprenentatge, segons on estiguin centrades les dificultats:

  • Dificultats en la lectura: Dislèxia
  • Dificultats en l'expressió: Disgrafia, disortografia
  • Dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques: Discalcúlia

El TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat), tot i que no es considera un trastorn de l'aprenentatge pròpiament dit, creiem interessant incloure'l en aquest apartat, donada la comorbiditat que presenta amb els trastorns de l'aprenentatge. A continuació es descriuen els trets característics d'aquests trastorns, així com les recomanacions terapèutiques en cadascú dels casos. 


Telf:  607 32 33 11    |   E-mail: info@psicoativat.com
 
 
 
Carrer Major, 19, 3er 1a, Reus (Tarragona)
 
web realizada por mussara.com