RETARD SIMPLE DEL LLENGUATGE

El retard simple del llenguatge és una disfunció del llenguatge de tipus evolutiu i temporal que es manifesta mitjançant un desfasament cronològic en l'adquisició del llenguatge (el nen adquireix el llenguatge més tard que altres nens de la seva edat), sense que hi hagi altra alteració aparent (dèficit motor, intel·lectual, sensorial, trastorns emocionals....) que pugui explicar aquest retard. Les causes més freqüents d'aquesta disfunció són: causes hereditàries (potser què algun familiar també hagi tingut un desenvolupament del llenguatge tardà), vocabulari pobre o inadequat dels pares, poca estimulació del llenguatge en el nucli familiar, bilingüisme, model de criança (pares sobreprotectors que sense voler s'avancen a les necessitats del nen sense permetre que ell per sí mateix es pugui expressar), situacions d'estrès familiar. 

Tot i que el llenguatge és més immadur i es va adquirint més tard del normal, ho fa en l'ordre habitual, és dir, es desenvolupa per les vies normals, però més a poc a poc. Per exemple, les primeres paraules en aquests nens solen aparèixer als 2 anys, quan el normal és que cap l'any ja comencin a dir les primeres paraules; la unió de dues paraules apareix als tres anys, quan l'habitual és als 18 mesos (nen pipi, nen gana).

Aquest retard, es manifesta sovint a nivell fonològic i sintàctic, però no sol afectar al llenguatge escrit, a diferència del trastorn del llenguatge on sí es veu afectada la parla escrita. El vocabulari d'aquests nens és escàs i reduït al llenguatge quotidià o familiar. Aquesta limitació i escassesa de llenguatge fa que sigui més difícil construir les primeres frases. Aquest fet fa que aquests nens prenguin un paper més passiu en les relacions interpersonals, i esperen que se'ls preguntin i contesten amb frases més curtes.

En el retard simple sol estar més afectada l'expressió del llenguatge que la comprensió (el nen comprèn més del que parla). A nivell de comprensió entén més les coses concretes (menja't el puré) que no pas els conceptes abstractes o que encara no han succeït (la setmana vinent anirem de viatge).

Alguns dels signes que ens poden alertar serien els següents:

A nivell d'expressió:

  • Són nens que comencen a parlar i dir les primeres paraules cap als 2 anys (normalment apareixen entre els 12 i 18 mesos). 
  • S'expressen amb frases cap als 3 anys (normalment s'utilitzen cap els 12 o 15 mesos).
  • El pronom JO no el fan servir fins els 4 anys (normalment s'utilitza cap als 3 anys).
  • Tenen un vocabulari escàs i parla truncada.  Pot ometre algunes síl·labes inicials (tata per dir patata).
  • El llenguatge telegràfic sol durar fins passats els quatre anys d'edat , quan el normal és que vagi remetent entre els 15 i 18 mesos.
  • Entre els 4 i 5 anys encara no farà frases complexes, ni farà servir plurals ni conjugarà correctament els verbs.
  • Normalment no fan servir articles ni pronoms possessius.

A nivell fonològic:

  • Són nens que parlen com a nadons. Tenen problemes per a pronunciar correctament les paraules, la qual cosa fa que moltes vegades no se'ls entengui (el normal és que cap els 3 anys al menys la meitat de paraules que fa servir siguin comprensibles, i cap els 5 anys, sigui totalment intel·ligible).
  • No produeixen correctament els sons de les paraules fins els 7 o 8 anys (el normal és cap els 4 o 5 anys, excepte uns pocs sons com la l, s, r, v, z, ch, sh i th).  Solen ometre, substituir o canviar els sons, la qual cosa fa que sigui difícil entendre el que volen expressar (només els entenen els membres de la família).

A nivell semàntic:

  • Tenen un vocabulari molt escàs. Utilitzen poques paraules per comunicar-se, només les coses quotidianes, això li impedeix avançar a un ritme normal.

A nivell morfosintàctic:

  • Fan servir frases curtes  i  no solen utilitzar els pronoms possessius (per exemple, nen parc, per dir jo vull anar al parc).

 A nivell pragmàtic:

  • El fet de posseir un pobre i escàs vocabulari fa que tingui dificultats per a expressar el que vol i desitja. Per això és freqüent que esperin a que els preguntin abans d'iniciar ells mateixos una conversa.  Quan s'expressa, ho fa amb frases molt curtes, la qual cosa afecta en la descripció dels objectes i en el desenvolupament del seu pensament, a la regulació conductual, interacció social i adreça de l'atenció dels altres.

 

La incidència del retard en el llenguatge és, aproximadament, d'un 5% de la població en edat escolar. Un de cada 5 nens aprendrà a parlar o fer servir paraules més tard que altres nens de la mateixa edat.  És important destacar, que molts d'aquests nens mostraran problemes de comportament perquè es frustren quan no poden expressar allò que volen dir, allò que volen aconseguir o allò que necessiten. 

Tot i que en la majoria de casos aquests retard són lleus i es resolen sols amb l'ajut de la família, de vegades cal una intervenció professional que estimuli el llenguatge o rehabiliti aquells aspectes de la parla (expressius, fonològics, sintàctics...) que han quedat endarrerits, i al mateix temps, tractar aquells aspectes conductuals i emocionals que afecten el bon desenvolupament del nen com a personeta (frustració, conductes agressives, autoconcepte...).

A Psico Activa't, el primer que fem és una avaluació exhaustiva per a determinar si es tracta únicament d'un retard maduratiu de la parla, o bé darrera hi ha un trastorn de caire més important. De vegades,  els retards de la parla poden ser un signe d'alerta d'un problema més greu com pèrdua auditiva, retard del desenvolupament en altres àrees, trastorn del llenguatge, trastorns en l'aprenentatge o fins i tot un trastorn de l'espectre autista (TEA). En aquest cas, cal descartar qualsevol altre tipus de patologia o trastorn de major gravetat i estimular les àrees del llenguatge que han evolucionat tardanament, tot i incidint en l'aspecte emocional i conductual que pot manifestar el nen.


Telf:  607 32 33 11    |   E-mail: info@psicoativat.com
 
 
 
Carrer Major, 19, 3er 1a, Reus (Tarragona)
 
web realizada por mussara.com