PROBLEMES D'ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ

L'atenció és la capacitat per a centrar-se de manera persistent en un estímul o activitat determinada. Aquesta capacitat, ens permet seleccionar la informació i processar només aquella que és rellevant per la tasca que estem portant a terme. Quan l'atenció s'hi troba alterada, trobem nens que es distreuen fàcilment, o que no poden concentrar-se en una tasca determinada, factors els quals, incideixen en el seu rendiment acadèmic. La concentració seria la capacitat de mantenir l'atenció en una tasca per més temps sense distreure's.

Parlem de dos tipus d'atenció: l'atenció involuntària i l'atenció voluntària. L'atenció involuntària es dóna quan es presta atenció de forma directa i sense cap intenció a un estímul intens, nou o interessant que ens crida l'atenció. Per exemple, quan sentim plorar o cridar, una llum, una veu coneguda, de seguida ens girem per veure què passa. Aquest tipus d'atenció predomina en els nadons i nens petits fins aproximadament els dos anys d'edat. En quant l'atenció voluntària, apareix en l'esser humà entre els dos i cinc anys, i és la capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul u objecte concret, tot i controlant de forma conscient i amb voluntat pròpia altres estímuls o distractors que puguin afectar aquest procés. Aquest tipus d'atenció és indispensable per obtenir un bon rendiment en els estudis. Es pot considerar com l'habilitat de focalitzar la percepció cap a un estímul intern o extern.

Al igual que passa amb totes les funcions cognitives, l'atenció també segueix el seu ritme de desenvolupament. D'aquesta forma, ja en els nadons podem observar formes d'atenció involuntària que només s'activen amb les propietats físiques dels estímuls, per això es distreuen amb molta facilitat amb fets irrellevants, donat que tendeixen a processar de forma involuntària tots els elements que els envolta. Dels 2 als 5 anys comencen a desenvolupar el que es diu atenció voluntària; mica en mica seran capaços de fixar l'atenció millor (atenent a les característiques rellevants dels objectes) i per més temps. Per exemple, cap als 4 anys, els nens comencen a adonar-se que determinades característiques dels objectes els ajuden o dificulten en la tasca de prestar atenció o distreure's. Cap als 5-6 anys, tot i que encara els nens es distreuen molt, comencen a ser capaços de concentrar-se en estímuls de l'ambient que els desperten interès. Entre els 6 i 7 anys, gràcies a la reflexió, comencen a tenir més control de la seva atenció. Se n'adonen que cal prestar més atenció a uns estímuls més que uns altres, i comencen a inhibir els estímuls irrellevants, començant així les conductes d'autocontrol. Cap els Cap els 9-10 anys, aquestes estratègies comencen a interioritzar-se. Cap els 10 anys començaran a utilitzar pautes de selecció més sistemàtiques i perfeccionades, que els permetrà concentrar-se de forma més eficient i voluntàriament. Si els nens no desenvolupen correctament aquestes estratègies, tindran problemes d'atenció i concentració.

En trets generals, podem dir que els nens presenten més dificultats que els adults a l'hora de reorientar la seva atenció. Per exemple, tenen problemes per a canviar el focus d'atenció, sobretot si l'estímul és auditiu. També mostren dificultats a l'hora d'ignorar estímuls irrellevants i seleccionar els que són rellevants.
En quant l'atenció sostinguda, si bé pot ser intensa en alguns moments, no poden perllongar-la molt de temps.

Com funciona l'atenció?

Des de diferents models s'ha intentat explicar com funciona l'atenció i quins són els mecanismes que fan que en un moment determinat ens puguem concentrar i prestar atenció a un estímul concret.

Avui dia, hi ha un consens "relatiu" en assenyalar l'existència de tres xarxes atencionals amb anatomia i funcions diferents: la xarxa d'alerta, la xarxa executiva, i la xarxa d'orientació. Aquestes tres xarxes són funcionalment i neuroanatòmicament independents encara que treballin en estreta coordinació. És dir, cadascuna compleix unes funcions específiques i es relaciona amb les altres de manera diferent a l'hora de respondre als estímuls quan prestem atenció.

Xarxes d'atencio reus tarragona


La xarxa d'alerta es considera la base en la qual es recolza la resta de mecanismes atencionals. La funció és la d'incrementar i mantenir l'estat d'activació com a preparació prèvia per a l'aparició d'un estímul imminent. Dins d'aquesta xarxa, trobaríem tres tipus d'atenció: l'arousal, vigilància i atenció sostinguda.
La xarxa d'orientació, s'encarregaria de seleccionar la informació específica d'entre múltiples estímuls o característiques ateses. Es relaciona també, amb la capacitat per a orientar l'atenció cap a localitzacions particulars en l'atenció l'espai en detriment d'altres. Aquesta xarxa, seria la responsable de l'atenció selectiva.
La xarxa executiva, s'encarregaria de l'atenció en situacions que requereixen planificació o presa de decisions no automàtiques, detecció d'errors, respostes a tasques noves o no consolidades i en situacions difícils o perilloses. L'atenció executiva implica un processament costós i de tipus controlat en tasques en les quals les respostes no són completament determinades pels estímuls de l'ambient.

Una visió més pragmàtica de l'atenció, és el model clínic de Sohlberg y Mateer (1987,1989). Aquest model parteix del supòsit que l'atenció es mou per nivells jerarquics, de tal forma que cada nivell atencional requereix el funcionament correcte del nivell anterior. Aquesta noció de jerarquia, implica que cada component és més complex que l'anterior. Al respecte, els autors assenyales sis nivells o components:

  • Nivell d'arousal: seria la capacitat d'estar desperts i de mantenir l'alerta. Aquest nivell fa possible seguir els estímuls o ordres. Seria l'activació general del nostre organisme.
  •  Atenció focal: seria l'habilitat per a enfocar la nostra atenció davant un estímul visual, tàctil o auditiu. Aquest tipus d'atenció, no valora el temps de fixació a l'estímul.
  • Atenció sostinguda: seria la capacitat per mantenir una resposta de manera conscient durant un període de temps prolongat. Es divideix en dos subcomponents:
    - Vigilància o concentració, quan la tasca és de detecció (vigilància) o quan es refereix a altres tasques cognitives (concentració).
    - Control mental o memòria operativa quan s'aplica en tasques que impliquen el manteniment i la manipulació d'informació de manera activa en la ment.
  • Atenció selectiva: seria la capacitat per a seleccionar, d'entre diverses possibilitats, la informació rellevant que s'ha de processar o l'esquema d'acció apropiat amb la inhibició de l'atenció a uns estímuls mentre se n'atenen altres. Els pacients amb alteracions en aquest nivell sofreixen nombroses distraccions, ja sigui per estímuls externs o interns.
  • Atenció alternant: es la capacitat que permet canviar el focus d'atenció entre tasques que impliquen requeriments cognitius diferents i que controla quina informació és processada en cada moment. Les alteracions d'aquest nivell impedeixen al pacient canviar de tasques ràpidament i de manera fluida entre tasques.
  • Atenció dividida: es la capacitat per a atendre dues coses alhora. És la capacitat de fer la selecció de més d'una informació alhora o de més d'un procés o esquema d'acció simultàniament. És el procés que permet distribuir els recursos atencionals en diferents tasques o requisits d'una mateixa tasca. Pot requerir el canvi ràpid entre tasques o l'execució d'una manera automàtica d'alguna d'elles.

Alteració de l'atenció i la concentració

Com ja hem comentat, l'atenció s'adquireix de forma lenta i jerarquitzada. Això vol dir què, un nen que tingui problemes en seleccionar quins estímuls són rellevants i quins no, difícilment podrà assolir nivells d'atenció més complexes, com ara l'atenció alternant o la dividida, atencions les quals a mida que es compliquen els aprenentatges (llegir i comprendre, resoldre els problemes...) són totalment necessàries.

Segons en quin nivell es trobi alterada l'atenció, afectarà a unes habilitats específiques. De forma resumida, le manifestacions que es poden observar són:

  • Alteracions de l'alerta i l'atenció focalitzada: la resposta davant els estímuls serà lenta. Els subjectes no seran capaços d'activar i mantenir l'alerta, la qual cosa pot provocar desorientació, baixa resposta a l'estimulació, absència de reflexos d'orientació o somnolència.
  • Alteracions en l'atenció selectiva: distracció i susceptibilitat a la interferència. Es tindrà dificultats per a seleccionar la informació rellevant de la que no ho és. Les distraccions poden ser internes o externes. Es pot manifestar de dues formes: d'una banda, quan l'atenció està guiada oer un excés per l'estimulació externa, portaria a un augment de la distractibilitat (alteració típica en pacients amb lesió frontal): allà on hi hagi un estímul amb capacitat per a atreure la seva atenció, anirà la seva conducta. El cas extrem d'alteració són les anomenades conductes d'utilització, consistents a usar repetidament, de manera impulsiva i sense cap finalitat, els objectes que té davant encara que aquesta utilització sigui inapropiada o innecessària en aquell moment; d'altre banda, les dificultats d'atenció selectiva es poden manifestar mitjançant una conducta rígida, inflexible o perseverant. En aquests casos, podem trobar la base d'aquestes alteracions en un mal funcionament de component executiu de l'atenció i del component d'orientació.
  • Alteracions en la atenció sostinguda: fatiga i inconsistència. Els subjectes poden mostrar una dificultat marcada en mantenir l'atenció en una tasca durant períodes de temps prolongats. Es cansen amb facilitat i requereixen períodes de descans i necessitaran períodes de descans. En conseqüència, el rendiment es troba disminuït.
  • Alteracions en l'atenció alternant: hi ha una incapacitat per part del subjecte per a canviar de focus d'atenció entre atributs de l'estimulació atesos, tasques o metes d'acció. Ens trobem subjectes que tenen dificultats per a abandonar momentàniament una tasca i fer una altra acció, i tornar a la tasca que havien abandonat just on la van deixar. Són subjectes que manifesten dificultats per a adaptar la seva conducta a les necessitats canviants de l'entorn, en les situacions en les quals cal reorientar les metes i els patrons d'acció quan la manera activa d'actuació no comporta la consecució de l'objectiu. Aquesta rigidesa es manifesta també en la comprensió i solució de problemes, donat que apareix una dificultat per a situar l'atenció fora dels mateixos pensaments, on es queda fixada, per la qual cosa es poden observar conductes estereotipades, perseverants i poc adaptatives.
  • Alteracions en l'atenció dividida: ens trobem a subjectes que no poden fer més d'una tasca al mateix temps (per exemple, llegir i comprendre la lliçó). Això és un inconvenient molt gran, donat que si ens fixem, la majoria de tasques o situacions quotidianes requereixen dividir l'atenció. Les dificultats per a dur a terme simultàniament diverses tasques constitueixen un greu problemes en la readaptació i reincorporació a la vida quotidiana.

 

Són molts els trastorns i patologies en que ens podem trobar alterades la capacitat d'atenció i concentració: esquizofrènia, depressió, quadres d'ansietat, paranoia, dany cerebral, trastorns de l'aprenentatge, TDA, TDAH, etc., però també això passa a la població normal. En aquest sentit, si acceptem el fet que el desenvolupament de l'atenció és un procés gradual i que va lligat al desenvolupament cognitiu del nen, és obvi pensar que els nens poden presentar majors dificultats en prestar atenció i concentrar-se que no pas els adults. De vegades ens arriben a consulta pares preocupats que comenten que el seu fill no pot estar jugant ni cinc minuts amb la mateixa joguina, es distreu quan veu volar una mosca, no acaba mai els deures...tot això, ens pot alertar d'alguna cosa, però no necessàriament vol dir que el nostre fill tingui un dèficit d'atenció.

Dades obtingudes de diferents estudis assenyalen que els mestres descriuen aproximadament a un 49% dels nens i el 27% de nenes com a inatents. No tots tenen TDA o TDAH. S'estima que d'aquest percentatge, només entre un 3% i un 10% de la població escolar es pot considerar que tinguin trastorn o dèficit d'atenció.

En aquests casos en que no es pot diagnosticar un trastorn o dèficit d'atenció, ens trobem principalment dificultats de l'atenció i de concentració lligades a la manca d'habilitat per poder fixar l'atenció en un moment i lloc determinat. Això, es pot deure a molts factors, com ara la manca de motivació (els estímuls que els arriben no són rellevants), les interferències que té al voltant (per exemple, quan els nens han de fer deures i senten la TV oberta no es poden concentrar en la tasca, o quan els adolescents estan més pendents del whatsapp que no pas del que estan fent), manca d'hàbits d'aprenentatge, manca d'estratègies d'atenció, saturació o sobresaturació d'estímuls (massa elements distractors allà on estudien), etc.

En tot cas, cal IDENTIFICAR i CONCRETAR els problemes d'atenció que presenta el nen o adolescent amb una avaluació exhaustiva, examinant tots els nivells d'atenció, així com l'afectació que té en altres àrees cognitives, i com es manifesta en els diferents contextos que es mou el nen o adolescent. Cal també, descartar qualsevol tipus de trastorn o disfunció més greu que mereixi un tipus d'intervenció diferent.

A Psico Activa't ens agrada saber el PERQUÈ, les raons per les quals molts nens tenen dificultats emocionals, conductuals o cognitives. Quan ho descobrim, gràcies a la col·laboració de la família i els centres escolars, podem planificar una INTERVENCIÓ d'èxit que sigui capaç de facilitar estratègies cognitives i d'afrontament per tal d'avançar en el seu desenvolupament.

En el cas de l'atenció i la concentració puntual, que no es degui a un trastorn o patologia concreta, se li ensenya al nen/adolescent tècniques encaminades a estimular les diferents funcions cognitives implicades en aquest procés, com la percepció, l'orientació o la memòria, i estratègies per a concentrar-se millor. Sovint, però, darrera d'aquesta manca d'atenció ens trobem amb altres tipus de problemes emocionals i conductuals que cal tractar terapèuticament per tal d'incloure tots aquells aspectes que intervenen en aquesta manca d'atenció i concentració (ansietat, estrés, impulsivitat, circumstàncies personals, preocupacions...).


Telf:  607 32 33 11    |   E-mail: info@psicoativat.com
 
 
 
Carrer Major, 19, 3er 1a, Reus (Tarragona)
 
web realizada por mussara.com